2001/2002 – Instal·lació efímera formada per sis cabines de conglomerat i fusteria d’alumini conformant un dodecaedre de 6m. de diàmetre, en cada una de les cabines es visualitza un vídeo de diferent duració.
Mirades segrestades és una vídeo instal·lació composta per sis cabines muntades en forma circular formant un dodecàedre que recorda els Diorames de fotografies de finals del segle XIX o els Peep Show actuals. En cada una d’aquestes cabines es pot visualitzar una seqüència de vídeo diferent. Si l’espectador vol llegir la instal·lació complerta es veu obligat a entrar a les sis cabines. El projecte el vaig iniciar buscant espais públics que acomplissin unes condicions preestablertes. L’usuari d’aquests espais havia de fer servir el sentit de la vista com a forma directa de relacionar-se amb el que en aquests espais s’exposa i que la relació entre l’espectador i el seu objectiu fos una relació d’intimitat. Els espais en els que vaig decidir gravar foren: la catedral, l’aquari, un peep show, un cine, una exposició d’art africà i un cafè internet. Coincideix que en aquest tipus d’espais està prohibit o restringit l’ús de càmeres fotogràfiques o de vídeo. Això em va obligar a construir un artilugi que em possibilités amagar-hi una càmera digital de vídeo. Amb aquesta càmera oculta vaig gravar les sis seqüències que es poden veure a l’interior de les cabines. L’interès consisteix en captar les experiències íntimes d’aquestes persones anònimes amb els seus respectius objectius que poden ser de diversa índole encara que el ritual d’aproximació fins a ells sigui, en la majoria dels casos molt semblant. Gent a la recerca de plaer. Així mateix, l’espectador dels vídeos, tancat en la intimitat de la cabina, es veu obligat a assumir el paper de voyeur observant les experiències vouyeurístiques dels altres. El que mira mirat. Les pròtesis substitutives de la mirada com són la fotografia, el cine o el vídeo han emancipat aquesta mirada fent-nos replantejar els límits de la representació i suggerint-nos que la recerca i la idea d’intimitat no és més que un altre mite.
Mendel Art Galery, Saskatoon, Canada i Fundació Tàpies, Barcelona, en el context de l’exposició Indivisuals, comissariada per Jorge Luis Marzo.
